Es presenten les conclusions del Seminari sobre mesures penals alternatives realitzat a l’Escola Judicial de Madrid

El document passarà a ser una eina de formació per als jutges de tot l'Estat

L’aplicació de mesures penals alternatives a la presó no ha parat de créixer a Catalunya els últims anys en part gràcies a una major confiança de l’àmbit judicial en l’eficàcia del sistema d’aplicació d’aquest conjunt de mesures. Els detalls d’aquesta aplicació, que la Fundació IReS realitza a la demarcació de Barcelona per delegació del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, van ser objecte del seminari realitzat a finals de l’any passat a l’Escola de formació continuada del Consell General del Poder Judicial, amb l’assistència de jutges i magistrats de tot l’Estat. Aquest seminari va ser dirigit pel magistrat Josep Maria Pijuan, patró de la Fundació.

El relat d’aquest seminari, realitzat pel Responsable del Servei de Mesures Penals Alternatives d’IReS, Arnau Mateu, passarà ara a ser un eina de formació per als jutges de tot Espanya. En el text es constata que molts dels assistents a la jornada es mostraven d’entrada escèptics sobre l’execució de mesures alternatives a l’empresonament per la manca de sistemes articulats que en garanteixin l’aplicació. Aquesta desconfiança, unida a una ciutadania que sembla estar a favor d’un cert enduriment penal, conformen un escenari poc propici per les penes de compliment en medi obert. La preocupació es plasma, d’acord a l’opinió d’alguns dels presents a la jornada, en exemples com ara la possibilitat de prescripció de penes com els treballs comunitaris per la manca de recursos adequats per al seu compliment efectiu.

L'exemple de l'aplicació a Catalunya

El responsable del servei de la Fundació IReS va explicar el desplegament organitzat pel Govern català i com, només a Barcelona, el servei ja compta amb prop d’un centenar de persones treballant-hi directament en l’execució i el seguiment de les mesures. A més, Arnau Mateu va explicar experiències com les col•laboracions directes amb les fiscalies d’Arenys o Manresa que han portat a taxes de compliment d’un 90% de les mesures alternatives a la presó dictades per jutges i tribunals.

Els treballs en benefici de la comunitat, que representen el gruix de les mesures imposades, van tenir especial protagonisme al seminari. Van ser objecte de debat alguns aspectes poc clars de l’aplicació de treballs comunitaris, com ara la imposició d’un nombre excessiu de jornades per acumulació de penes o la complexitat que es dóna en el cas d’estrangers indocumentats. Aquest col•lectiu, cada vegada més nombrós, planteja una problemàtica que comença per la impossibilitat de donar-los d’alta en la seguretat social, i per tant, de que realitzin qualsevol tipus de treball, remunerat o no, per la manca de documentació en regla. A més, es poden donar dificultats derivades del desconeixement de l’idioma i, fins i tot, d’un nivell mínim d’alfabetització.

Un dels punts en què es va fer èmfasi va ser en la necessitat d’una major interacció i fins i tot més proximitat física entre els agents que intervenen en l’execució i el seguiment de la mesura penal alternativa a l’empresonament, de manera que es fomenti el coneixement i la confiança entre ells. Aquesta proximitat ha d’afavorir la coordinació entre el jutjat i els serveis socials penitenciaris, de manera que aquests ajudin a decidir quina ha de ser la mesura més apropiada per cada cas, en el ben entès que com més apropiada sigui, major serà el seu compliment.