Nens i nenes molt especials busquen família

La Fundació IReS gestiona l’únic servei específic d’adopcions i acolliments d’infants amb necessitats especials a Catalunya

“Si tens un fill biològic tampoc ningú no t’assegura que no tindrà cap problema de salut”. Així s’expliquen el Juanan i la Rosa, una parella jove que està en procés d’adoptar per segona vegada un nen amb necessitats especials. Ells dos van entrar en contacte amb la realitat d’aquests infants després d’acollir nens afectats per la catàstrofe nuclear de Txernòbil, a Ucraïna. Aquella experiència els va fer adonar-se que, per sobre de tot, són nens i nenes, però que necessiten una atenció especial.

Aquests dos nens, el Jan i el Lluc, són fills de dones que havien consumit tòxics durant l’embaràs, fet que va afectar el seu desenvolupament. Encara no se sap del cert quines conseqüències tindrà això per la salut dels petits, però els seus pares ja hi estan preparats. Casos com aquest són cada vegada més freqüents, però la majoria dels infants encara procedeixen de separacions forçades per l’Administració.

Les famílies biològiques d’aquests nens i nenes acostumen a presentar una combinació de diverses problemàtiques. “Per exemple, si es tracta només d’un problema de recursos o de la manca d’un habitatge apropiat, és més fàcil que se’ls pugui donar ajut per mantenir unida la família”, explica Eva Alesanco, psicòloga responsable del servei i que pertany a l’equip del SAINE gairebé des de la seva posada en marxa. A més, recorda que “la retirada d’un infant de part de l’Administració ha de ser sempre l’últim recurs”. De fet, no hi ha gaires infants amb necessitats especials per adoptar, potser una quinzena cada any, i no hi ha hagut augment significatiu els últims anys.

Una realitat encara molt desconeguda

Tot i ser una xifra relativament petita, a Catalunya també s’adopten i acullen infants nascuts aquí i, entre aquest grup, n’hi ha desenes cada any que pertanyen al que es denomina infants amb necessitats especials. El 1999 IReS va posar en marxa el Servei d’Acolliments i Adopcions d’Infants amb Necessitats Especials (SAINE) “sobretot per donar sortides als molts nens i nenes d’aquest grup que esperaven una família als centres”, explica Alesanco. Aquest servei va gestionar l’any passat una desena d’adopcions i 15 acolliments.

Però avui les necessitats especials continuen essent les grans desconegudes dins de l’àmbit de les adopcions, fins al punt que en general es desconeix fins i tot quins infants entren dins d’aquest col•lectiu. Una necessitat especial no és només una discapacitat física o psíquica, sinó que també ho és el fet de tenir un problema de salut crònic, com ara simplement diabetis, o de ser un nen o nena amb més de 8 anys, ja que es considera que com més gran és l’infant més difícil és la seva adaptació a una nova família, sigui d’adopció o d’acollida. A més, cal tenir en compte que molts d’ells han tingut infàncies molt dures i amb llargues estades en centres d’acollida, de manera que poden tenir especials necessitats afectives.

També pertanyen al col•lectiu d’infants amb necessitats especials aquells que formen part d’un grup de germans menors que, pel seu bé, no han de ser separats i que, per tant, han d’anar junts a la seva nova família. “És important que la família que rep l’infant pensi que aquest va amb tota la seva vida dins seu”, remarca la responsable del servei.

Els acolliments: el punt feble

On sí que hi ha una enorme necessitat és en el camp dels acolliments, tant d’infants en general com, molt particularment, en el grup de nens i nenes amb necessitats especials. Hi ha diversos tipus d’acolliment, però tots tenen en comú que l’infant no trenca els lligams amb la seva família d’origen, ni que de vegades visquin amb la família acollidora fins a l’edat adulta. “És important – afirma la psicòloga - que la família d’acollida tingui clar que no és una via per tenir un fill que potser no han pogut aconseguir d’altres maneres, perquè, si és això el que volen, l’acolliment anirà malament”.

Sobre la manca de famílies disposades a acollir, Alesanco afirma que “aquí hi ha poca cultura de l’acolliment, com tantes altres situacions en la nostra societat, preferim que les coses siguin per sempre”.

Qui pot acollir o adoptar?

Qualsevol família o persona pot optar a l'adopció o l'acolliment a Catalunya d'un infant amb necessitats especials. El que fa l'equip del SAINE és buscar el perfil de família més adequat per a cada infant en funció de les característiques d'un i altres. "Cada família ha de ser sincera respecte del que creu que pot assumir i el que no, per exemple determinades discapacitats", afirma Eva Alesanco. Per exemple, el Juanan explica com van haver de dir que no a una proposta d'adopció "perquè l'infant tenia unes característiques que no ens veiem amb cor d'afrontar".

Al procés de validació participen un psicòleg, un treballador social i un educador social, que avaluen diversos aspectes de la família aspirant i del seu entorn, així com les habilitats educatives i la capacitat per cobrir les necessitats especials del nen o nena. “Quan no es valida normalment és perquè hi ha una motivació errònia o no compartida, tot i que de vegades també és perquè no es donen uns mínims d’estabilitat o recursos econòmics”, explica la responsable de SAINE.

El Juanan i la Rosa estan molt il•lusionats amb el seu nou fill. “Ja li vam explicar al Jan que tindria un germanet i fins i tot li hem comprat un nino perquè ell també pugui adoptar-lo i comenci a entendre què vol dir”, explica la Rosa. I afegeix, “amb el primer ens va resultar fins i tot més fàcil del què ens esperàvem, esperem que aquest ens vagi tan bé”.